Entrevista a Carme Bosch

Membre fundador i Directora de l’Associació Ventijol


Ventijol vol acompanyar les famílies, ajudant-les a superar les tempestes de la vida.

Qui és la Carme Bosch? Cóm et definiries?

Una dona humil, de família molt humil i que ha lluitat molt per poder trobar el seu lloc on realment realitzar-se com a persona.

De joveneta vas haver de deixar els estudis. Després d’uns anys vas tornar a presentar-te per fer el batxillerat i els estudis universitaris. Quines conviccions et van moure?

El que la meva vocació em deia era que volia dedicar-me a una professió en l’àmbit social. Des del principi he tingut aquesta vocació de justícia social. I vaig veure clarament que calia formació. I per tant vaig tornar a estudiar per formar-me.

Em considero una persona molt privilegiada. He treballat on he volgut, en el camp social, i en l’especialitat que he triat d’acord amb la meva vocació.

Vas ser una de les pioneres als estudis com treballadora social. Parlem dels anys 60’… oi?

Si, vaig ser de les primeres. Era a l’escola de Sabadell.  Jo vivia a Salt (Girona) i com que volia estudiar per ser treballadora social i aquests estudis no es feien al meu municipi vaig haver d’instal·lar-me  a Sabadell. Només tenia estudis primaris en aquell moment.

Tens alguna anècdota?

Sí, el dia que em vaig presentar a l’escola d’assistents socials, després de fer les proves d’accés. La directora em va cridar i em va dir: “Pels resultats dels exàmens no podries passar, però veient els resultats de les proves tècniques, psicològiques i de capacitació el resultat és tan positiu que seria una pena perdre tot aquest  potencial”. La directora em va empènyer! Pel meu potencial!
És clar que em faltava base cultural! perquè vaig estudiar pel meu compte, demanant ajuda als amics.
Per tot això em considero una persona molt privilegiada. He treballat on he volgut, en el camp social, i en l’especialitat que he triat d’acord amb la meva vocació

Després de la teva formació vas treballar molts anys a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Quina responsabilitat tenies? Quins eren els problemes més habituals que et trobaves? 

Vaig exercir com a treballadora social al departament de medicina interna de l’hospital durant 32 anys. Allà ateníem el primers casos de SIDA, toxicomanies diverses, incloent l’alcoholisme, a part dels problemes socials, sobre tot els relacionats amb la gent gran.
A part del problema mèdic hi havia l’addició, i això feia que un alcohòlic tornès cada 2-3 mesos a l’hospital perquè es tractava com si fos una malalt convencional. No hi havia un tractament específic per l’addicció i les seves causes.
Amb els meus coneixements feia un “abordatge” del problema de la persona en el moment de la crisi. Aquests són moments clau que s’han d’aprofitar perquè la persona comprengui la seva situació i es pugui plantejar un canvi.
Els metges que al principi es limitaven a tractar la malaltia física, després van començar a demanar-me ajuda i vàrem treballar colze con colze, fent equip.

Els problemes de moltes persones provenen principalment dels tipus de vincles que s’han generat en el seu nucli familiar.

Volies fer un tractament integral.

Exacte. Els metges tractaven la malaltia física que derivava del diagnòstic clínic però no era suficient. Amb el suport dels treballadors socials el malalt sortia de l’hospital orientat a continuar el tractament psicològic de la seva addicció en un centre especialitzat en drogodependències. Conscient que darrere les toxicòmanes en molts casos hi havia greus problemes familiars, vaig considerar que era indispensable formar-me en aquest àmbit, on en aquells moments gairebé no s’hi havia treballat.

Vas viatjar als Estats Units per ampliar la teva formació com a terapeuta familiar dins el model sistèmic. Què et passava pel cap per ficar-te en una aventura com aquesta?

Vaig anar als Estats Units perquè en volia saber més. Jo em vaig formar aquí a l’escola de teràpia familiar del Dr. Sarró, però volia ampliar els meus coneixements i vaig insistir fins que em van concedir una beca pagada pel mateix hospital.
Tenia clar que no era suficient amb allò que es feia. Per convèncer els directius de l’hospital vaig fer un estudi sobre alcoholisme, en el qual els hi presentava el cost que suposava l’atenció als malalts afectats per toxicomanies i les xifres eren desorbitades! I els vaig convèncer.
Va ser aleshores quan vaig ampliar la formació als Estats Units, al Departament de Psiquiatria del Berkshire Medical Center and the Family Center of the Berkshires de Williamstown (Massachussets) i a Londres, a The Family Welfare Association.

Volem posar-nos al servei de les persones i les famílies, sigui quina sigui la seva situació econòmica, especialment d’aquelles que estan en situació de risc i exclusió social.

Pot ser per tot això va sorgir l’idea de Ventijol?

Ventijol va sorgir per una barreja de coses. Per una banda veia tota aquesta problemàtica (SIDA, alcoholisme, toxicomanies)… i per altra banda jo havia acabat la meva formació de teràpia familiar sistèmica.
La meva idea sempre ha sigut posar aquest bagatge humà i professional al servei de les persones i les famílies, sigui quina sigui la seva situació econòmica, especialment d’aquelles que estan en situació de risc i exclusió social.
Per altra banda, volia prevenir i protegir la primera infància en el seu entorn familiar. Una vegada el jove creix cada vegada és més difícil re-educar a la persona.
Es feia evident la necessària col·laboració entre medicina i teràpia psicològica. Avui això és una realitat, però en aquell moment no ho era tant.

Que els metges, els treballadors socials i els psico-terapeutes treballin en equip és possible, en gran part, gràcies a la experiència d’aquells anys.

A Ventijol vam ser pioners en fer treball d’equip entre metges i treballadors socials i psicoterapeutes.

Ventijol sona suau, però per què aquest nom? Quin significat té?

El Ventijol és un vent empordanès suau, constant. La missió de Ventijol és acompanyar les famílies en la seva trajectòria vital, ajudant-les a superar les tempestes de la vida i fer-les arribar a bon port.

Per posar en marxa tot això es necessiten diners, un equip de gent preparada i amb ganes… No era potser era una aposta molt arriscada? Quin era el teu capital inicial? 

Si era arriscat. Però “qui no s’arrisca no pisca”…(riu)… Vàrem començar amb 12.000 pessetes… avui serien… 72€!

Per què tries la “teràpia familiar sistèmica” com principal forma d’actuació dels teus psicòlegs i terapeutes? Quines característiques d’aquesta teràpia la fan millor eina que les altres? 

Treballa el sistema relacional que inclou totes les relacions dins l’àmbit familiar. Els diferents problemes de les persones provenen principalment de la manera què es relacionen entre elles, quin tipus de vincle s’ha generat dins el nucli familiar i les causes que han provocat la seva situació actual.
Crec, com deia Minuchin(*), un dels pares de la teràpia familiar sistèmica, que la teràpia és com una bombeta encesa que il·lumina una habitació que està a les fosques.

El 2015 vas aconseguir per a Ventijol la declaració d’utilitat pública de l’entitat. Què us ha aportat aquesta declaració?

Un reconeixement a la tasca realitzada durant tots aquests anys, que ens obre la porta a rebre ajudes econòmiques de grans empreses, ajudes que ens permetran donar continuïtat i impuls a la nostra feina.

Com empordanesa de cap a peus, t’estimes la natura i vius encara temporades a la teva masia. De les virtuts de la gent com tu, quina voldries que fos més comú a la resta de les persones? 

La determinació i la tossuderia per aconseguir allò que ens hem proposat.

(*) Salvador Minuchin (1921-2017), metge psiquiatra i pediatra, creador de la teràpia familiar sistèmica.