La importància dels límits i perquè ens costa tant posar-los
Per Natàlia Comalrena de Sobregrau – Psicòloga General Sanitària.
Per què són els límits importants i per què ens costa posar-los? Què ens pot ajudar a dir un “No” a temps de forma tranquil·la, sense sentir culpa ni deteriorant relacions valuoses?
Sovint crec que tenim una confusió sobre per què serveixen els límits i quan cal posar-los. Acompanyada de la creença social de què hem de poder amb tot i fer-ho perfecte.
Però si entenem els límits com una protecció saludable i necessària per preservar la nostra salut física i emocional ens pot facilitar el fet de donar-nos el permís per posar-los amb fermesa i sense culpa.
Des que naixem tenim uns límits físics. Per exemple, cal dormir unes hores al dia pel bon funcionament físic i mental, necessitem menjar, però sense sobrepassar-nos, altrament emmalaltim.
També tenim uns límits emocionals, que si sobrepassem ens fan entrar en estrès i a la llarga poden arribar a desenvolupar en la síndrome de burnout (sobrecàrrega emocional). Aquests sovint són els que costa de respectar, ja que són invisibles i poc reconeguts socialment. A més dificulten connectar amb un mateix/a per saber quan no pots o no vols més. Quan les persones ja ens sentim sobrepassades, cansades, envaïdes o bloquejades és necessari posar un límit. I de fet moltes vegades ho fem, però abruptament i atacant a l’altre com si ell o ella fos el responsable del nostre malestar.
Per cuidar-nos, per respectar-nos, per gaudir del que fem, quan diem “No” ens fem un favor a nosaltres mateixos i de retruc als que ens envolten. Ja que quan ho fem, li donem l’oportunitat a un altre de dir “Sí”, i assumir la responsabilitat de la situació.
Primer serà necessari detectar quan cal dir “No”. Indicadors valuosos seran les sensacions corporals, el neguit o l’ansietat davant una situació amb l’altre que ens incomoda i ens fa sentir petits/es o enfadats/des. Haurem d’estar atents a aquells indicadors no verbals que ens avisen de què allò no ho volem, o ho volem diferent.
Una vegada desxifrem els senyals d’alarma anirà bé observar amb quines persones i situacions ens passa més sovint i, quines emocions es desperten que no ens possibiliten posar el límit: por, culpa, vergonya, necessitat de sentir-se imprescindible… una mica de totes?
Podem començar a dir “No” en situacions que ens costen menys i amb les persones que no tenim tant a perdre. Si el resultat és satisfactori i ens fa sentir bé, ens anirem atrevint a posar el límit en moments més desafiants i complexos.
És un exercici emocional a practicar i que amb temps i paciència millora la qualitat de vida, augmentant la seguretat i millorant les relacions amb els altres.